II Trofeu Alacant

ALACANT “B” GUANYA LA 2a EDICIÓ DEL “TROFEU CP ALACANT”

El diumenge 17 de juliol vam poder assistir a una intensa jornada de pilota, demostrant la consolidació d’un trofeu que el Club espera que es puga seguir celebrant per molts anys més. Durant tot el dia el cel va estar nuvolat i amb altes temperatures, però a pesar de tot, l’espectacle va ser digne de la ciutat d’Alacant.

Menció especial mereix l’empresa TAPYMO S.L., de subministres de construcció, que amb el seu suport va fer possible l’organització d’este campionat, a més del “Pla Centre de Recuperació del Centre Històric, que va ajudar a la promoció de l’event.

Alacant “A” – Benifallim: 4- 10. S’esperava un gran enfrontament com el de la passada Lliga Diputació, però la baixa del traure titular dels alacantins va fer perdre moltes possibilitats als locals. A pesar d’allò, la partida va ser disputada i entretinguda, sobre tot el pas del 3-5 al 3-6, un joc que va arribar a durar mitja hora, amb avantatges per ambdós equips, però que al final es va emportar Benifallim, decisiu per a la victòria final, ja que va suposar un dur colp per als locals, que baixaren el rendiment.

Alacant “B” – Benimantell: 10 – 4. La partida va ser marcada per la gran actuació de Bolívar, jugador internacional per Colòmbia, que amb els seus potents traures va fer patir moltíssim als restos visitants, a pesar del gran nivell tècnic dels de Benimantell, front a la inexperiència dels restos locals, que a banda d’allò , i gràcies al suport de Bolívar amb els seus traures, van aconseguir “quinzes” i “ratlles” espectaculars.

CONSOLACIÓ: Alacant “A” – Benimantell: 3 – 10. El partit pel tercer i quart lloc va ser molt entretingut, amb espectaculars pilotejos, però que quasi sempre guanyaven els visitants, gràcies a la seua major experiència en el joc. Els locals acusaren molt el no tindre un jugador que poguera traure el suficientment llarg, el que va dificultar el treball dels restos alacantins.

FINAL: Alacant “B” – Benifallim: 10 – 3. L’actuació de Bolívar va tornar a ser determinant, encara que la garra dels visitants va fer que tots els jocs foren disputats a pesar de caure quasi tots del costat local. Els potents traures alacantins van permetre als restos locals lluir-se, demostrant la tècnica apresa durant els seus dos anys jugant a la mil·lenària modalitat de “Palma”.